Aquest treball pot ser un auxiliar molt valuós a l'hora de fixar i gestionar les polítiques de foment de l'ocupació per part de la Generalitat i de la resta de les administracions públiques amb competència en el territori de la Comunitat Valenciana, així com per a posar el focus en els factors que determinen la qualitat en l'ocupació en els diversos sectors i aconseguir així concentrar els esforços en aquells àmbits que poden tindre un impacte més positiu, maximitzant l'efecte positiu d'aqueixes polítiques i de les inversions pressupostàries lligades a aquestes.
L'estudi examina la realitat de l'ocupació existent en la Comunitat Valenciana, amb una especial atenció a les noves ocupacions generades després de la Gran Recessió de 2008-14 i l'impacte que la irrupció de la pandèmia en 2022 ha tingut en aquest àmbit. L'objectiu d'aconseguir ocupació de qualitat per a tots obliga a determinar les característiques que defineixen aqueixa qualitat, i la influència que tenen en la mateixa fenòmens com la temporalitat, el salari, el tipus de contracte, la naturalesa de l'ocupador, la jornada, els riscos laborals o la satisfacció generada pel treball. L'informe estudia de manera molt particular l'impacte de la baixa qualitat de l'ocupació en col·lectius vulnerables i disparitat d'aqueix impacte entre homes i dones. També s'avaluen els efectes que la COVID-19 ha produït en l'àmbit de l'ocupació dins dels diferents sectors d'activitat a tenor de les dades estadístiques disponibles i s'examinen els factors determinants de la qualitat per a mostrar la seua influència real.
Finalment l'informe realitza una sèrie de recomanacions dirigides a impulsar la qualitat de l'ocupació que afecten diversos agents i que poden tindre una incidència positiva més acusada en creació de llocs de treball.
L'estudi examina la situació actual de la contractació pública a Espanya i el seu impacte en la economia de les empreses dels diversos sectors, amb una atenció especial a la importància del biaix de proximitat en les decisions dels òrgans de contractació i a la possible amenaça que puga tindre aquesta realitat en la unitat de mercat. L'informe calibra la rellevància que en els processos de contractació pública té la grandària de les empreses adjudicatàries.
S'estudia amb una especial atenció la situació de les empreses valencianes en el marc general de la contractació pública, així com l'impacte que té la contractació pública en el teixit productiu de la Comunitat Valenciana.
Com a annex a l'informe es detalla la mostra analitzada per a la realització de l'estudi.
En el primer Seminari sobre l'Espanya Polifònica, celebrat a l'octubre de 2021 i organitzat per la Càtedra Prospect 2030 i la presidència de la Generalitat Valenciana, el MH President Ximo Puig va llançar una proposta de relocalització d'institucions de l'Estat i d'organismes de l'Administració General de l'Estat sobre una base d'evidències i mesures concretes. Aquest informe estableix unes bases per a escometre aqueixa labor.
Amb aquest treball s'aporta informació sobre la millora de l'organització territorial com un punt d'equilibri més harmònic entre els centres de la governació i les perifèries que la sostenen. L'informe analitza, en primer lloc, les problemàtiques que es desitgen abordar amb l'estructura de l'Estat multinivell i seguidament tracta els objectius establits que seria desitjable aconseguir.
L'informe, finalment, acaba exposant una primera sèrie de propostes de relocalització institucional aplicables a l'estructura institucional del sector públic que poden servir de base per a un debat sobre la qüestió.
Les propostes de l'informe es conceben com un primer pas o punt de partida per al debat sobre una reforma estructural de les administracions públiques que incloga també processos de relocalització o desconcentració. Per a això, aquest primer informe conceptualitza la problemàtica i els objectius a aconseguir i proposa, al seu torn, una sèrie de mesures que serveixen com a exemple de la reestructuració de les institucions per a afavorir un govern multinivell.
