En aquest informe s'analitza la situació del sector transport i logística en la Comunitat Valenciana, l'impacte que la crisi del COVID-19 ha tingut en l'evolució recent del sector i dels diferents subsectors, i es presenten orientacions qualitatives sobre la situació actual i futura de la seua activitat sobre la base d'entrevistes amb representants dels diferents subsectors.
L'anàlisi efectuada caracteritza i contextualitza un sector tan rellevant com el transport i logística, tant pel seu caràcter estratègic per a impulsar el creixement econòmic, com per la seua importància quantitativa en l'economia, en termes de VAB i ocupació, i aporta una valoració de l'impacte heterogeni que ha tingut la pandèmia en els diferents subsectors que l'integren, amb el trànsit de passatgers molt més afectat que el trànsit de mercaderies.
L'informe, finalment, identifica els principals reptes que ha d'afrontar el sector en un futur, principalment en l'àmbit de la sostenibilitat ambiental i la necessitat d'adaptar els processos productius en el transport a procediments menys contaminants i més respectuosos amb el medi ambient.
L'estudi examina la realitat de l'ocupació existent en la Comunitat Valenciana, amb una especial atenció a les noves ocupacions generades després de la Gran Recessió de 2008-14. L'aspiració d'aconseguir ocupació de qualitat per a tots obliga a determinar les característiques que conflueixen en aqueixa qualitat, i l'impacte sobre la mateixa de fenòmens com la temporalitat, el salari, el tipus de contracte, la naturalesa de l'ocupador, la jornada, els riscos laborals o la satisfacció generada pel Treball.
L'informe estudia de manera molt particular l'impacte de la baixa qualitat de l'ocupació en col·lectius vulnerables i disparitat d'aqueix impacte entre homes i dones. També s'avaluen els efectes que la COVID-19 pot tindre en aquest àmbit i s'examinen els factors determinants de la qualitat per a mostrar la seua influència real.
Finalment l'informe realitza una sèrie de recomanacions dirigides a impulsar la qualitat de l'ocupació que afecten diversos agents i que poden tindre una incidència positiva més acusada en creació de llocs de treball.
L'objectiu principal d'aquest treball és extraure lliçons a partir de l'estudi d'experiències internacionals d'èxit en el procés de transició energètica per a la seua aplicació en la Comunitat Valenciana, aprofitant les potencialitats del seu territori, amb la finalitat de dissenyar una política energètica pròpia i maximitzar l'efecte positiu de les inversions realitzades en aquest camp.
La Comunitat Valenciana, per les seues característiques meteorològiques, geogràfiques i productives, es troba en una posició privilegiada per a la generació d'electricitat a través de fonts renovables com la *eòlica i la solar. I no obstant això l'impuls necessari per a la instal·lació de plantes d'energies renovables ha resultat menys eficaç ací que en altres regions d'Espanya.
L'informe assenyala una sèrie d'estratègies per a la transició energètica en la Comunitat Valenciana que es tradueixen en recomanacions per a orientar la seua política energètica. Assenyala amb contundència a les energies fotovoltaica i eòlica com les més adequades per a la seua expansió en el territori valencià. S'identifica un conjunt de mesures que podrien implementar-se o reforçar-se a nivell autonòmic en diferents àmbits. Entre altres qüestions, recomana la necessitat de comptar amb un mix d'energies ampli; apostar per la I+D+i; el suport a l'autoconsum i a algunes tecnologies incipients, com la bioenergia o l'eòlica marina; les campanyes d'informació i conscienciació; i subratlla el paper exemplaritzant de l'Administració. L'informe assenyala l'aposta pel gas natural com a mesura transitòria al costat d'altres tecnologies ja consolidades, com la fotovoltaica, o embrionàries, com la de l'hidrogen i subratlla la important i necessària implicació de la societat.
L'objectiu principal d'aquest treball és el de servir als òrgans competents de la Generalitat com a base per al disseny d'iniciatives i programes d'actuació dirigits a construir uns entorns vitals més inclusius, justos i equitatius per a totes les generacions i a la implementació de polítiques de cures innovadores i sostenibles en els quals la longevitat no es considere una càrrega.
La COVID-19 ha situat el tema de les cures en l'epicentre del debat públic. Estem davant un gran repte com a societat: segons dades d'EUROSTAT s'espera que el nombre de persones que puguen necessitar cures de llarga duració augmente des dels 19,5 milions de 2016 fins a 23,6 milions en 2030 i 30,5 milions en 2050 en l'EU-27. D
El document selecciona unes línies prioritàries d'acció per a la Comunitat Valenciana que tenen en comú un enfocament basat en drets. El bon tracte fomenta i respecta que les persones majors puguen disposar de la informació necessària per a prendre les seues pròpies decisions i gaudir d'un envelliment saludable i actiu amb respecte a la seua voluntat i preferències. Els entorns on les persones viuen han d'ajudar per a la vida independent. En aquest sentit, l'informe analitza hàbilment les diferents opcions, des dels centres de dia i residències, fins a les experiències de *co-*housing i els centres *inter-generacionals.
A més l'informe posa l'accent sobre la gran diversitat de les as poblacions majors.Les polítiques han de permetre que tantes persones com siga possible aconseguisquen trajectòries positives d'envelliment i eliminen la gran quantitat de barreres que limiten la participació social i les contribucions dels adults majors.
Respecte a les persones majors de hui i a les quals vindran en els pròxims anys és necessari una actuació decidida per la falta recursos i el creixent envelliment de la població. L'informe recull algunes experiències en la resta d'Espanya que poden servir com a model., incloent l'edifici intergeneracional Plaza d'Amèrica a Alacant.
