Cercador de documents - Prospectiva

L'objectiu principal d'aquest treball és extraure lliçons a partir de l'estudi d'experiències internacionals d'èxit en el procés de transició energètica per a la seua aplicació en la Comunitat Valenciana, aprofitant les potencialitats del seu territori, amb la finalitat de dissenyar una política energètica pròpia i maximitzar l'efecte positiu de les inversions realitzades en aquest camp. La Comunitat Valenciana, per les seues característiques meteorològiques, geogràfiques i productives, es troba en una posició privilegiada per a la generació d'electricitat a través de fonts renovables com la *eòlica i la solar. I no obstant això l'impuls necessari per a la instal·lació de plantes d'energies renovables ha resultat menys eficaç ací que en altres regions d'Espanya. L'informe assenyala una sèrie d'estratègies per a la transició energètica en la Comunitat Valenciana que es tradueixen en recomanacions per a orientar la seua política energètica. Assenyala amb contundència a les energies fotovoltaica i eòlica com les més adequades per a la seua expansió en el territori valencià. S'identifica un conjunt de mesures que podrien implementar-se o reforçar-se a nivell autonòmic en diferents àmbits. Entre altres qüestions, recomana la necessitat de comptar amb un mix d'energies ampli; apostar per la I+D+i; el suport a l'autoconsum i a algunes tecnologies incipients, com la bioenergia o l'eòlica marina; les campanyes d'informació i conscienciació; i subratlla el paper exemplaritzant de l'Administració. L'informe assenyala l'aposta pel gas natural com a mesura transitòria al costat d'altres tecnologies ja consolidades, com la fotovoltaica, o embrionàries, com la de l'hidrogen i subratlla la important i necessària implicació de la societat.

El qüestionament de l'Estat de les Autonomies obliga a valorar els efectes d'una eventual regressió en la descentralització escomesa des de la transició. L'estudi exposa l'elevat cost d'una alternativa recentralitzadora per al país amb raonaments teòrics, referències històriques i evidència empírica. Focalitza en tres punts: la integració europea com a exemple dels problemes en les estructures de governança multinivell, el federalisme fiscal com a marc per a la distribució de competències i recursos entre diversos nivells de govern i l'evidència empírica acumulada sobre descentralització i actuació territorial del sector públic a Espanya. Els ciutadans opten per mantindre les autonomies en la seua situació actual. El centralisme genera desigualtats i exemples injustificables de concentració. La descentralització és major pel costat de les despeses que pel de els ingressos i l'Administració Central es resisteix a cedir competències en fiscalitat o facilitar la participació de les CCAA en l'administració tributària. La recentralització llastraria la flexibilitat que exigeixen les polítiques de la UE. La descentralització és millorable, ajustant millor els recursos, la solidaritat interterritorial i la lleialtat institucional per a millorar la governança. No ha corregit les diferències existents en la presència del sector públic en els territoris, però la recentralització tampoc ho faria. La solidaritat interterritorial aconsella que l'Administració Central anivelle les diferències de capacitat fiscal de les CCAA, no busca recentralitzar més els recursos, sinó la seua distribució més equitativa. La integració europea exigeix una governança multinivell eficaç i eficient, alinear l'Estat de les autonomies i compatibilitzar la descentralització amb la solidaritat, amb nous instruments: un nou sistema de finançament autonòmic i espais d'interacció que fomenten l'acord i la lleialtat institucional.

Aquest treball descriu les disfuncions provocades en el conjunt de l'estat i en la Comunitat Valenciana per l'impacte econòmic de la capitalitat de Madrid com la política de dúmping fiscal implementada des de la Comunitat de Madrid o els efectes de la residència en la capital de bona part de les estructures burocràtiques i de decisió del Sector Públic Estatal. L'informe avala la reivindicació d'una normativa harmonitzadora de les polítiques fiscals autonòmiques que evite la competència deslleial entre elles i la demanda de polítiques de correcció de l'efecte negatiu de la capitalitat madrilenya en qüestions com la despoblació de bona part del territori, la desigualtat o l'absència d'una política equilibradora dels desequilibris territorials. L'estudi reafirma l'estudi de 2020 que assenyala que la capitalitat i les polítiques fiscals de la Comunitat de Madrid reforcen la concentració en la capital de la població, la renda, la riquesa i els mecanismes d'aglomeració que genera l'activitat privada. Les infraestructures van reforçar abans els avantatges de Madrid però hui és més rellevant el capital humà, la inversió en I+D+i, el capital organitzacional, i el capital social i relacional de la capital de les unitats centrals de les empreses i les administracions, una tendència que creix en competir fiscalment la Comunitat de Madrid amb les altres CCAA per la localització de les bases tributàries i la domiciliació dels seus titulars.