L'objectiu principal d'aquest treball és extraure lliçons a partir de l'estudi d'experiències internacionals d'èxit en el procés de transició energètica per a la seua aplicació en la Comunitat Valenciana, aprofitant les potencialitats del seu territori, amb la finalitat de dissenyar una política energètica pròpia i maximitzar l'efecte positiu de les inversions realitzades en aquest camp.
La Comunitat Valenciana, per les seues característiques meteorològiques, geogràfiques i productives, es troba en una posició privilegiada per a la generació d'electricitat a través de fonts renovables com la *eòlica i la solar. I no obstant això l'impuls necessari per a la instal·lació de plantes d'energies renovables ha resultat menys eficaç ací que en altres regions d'Espanya.
L'informe assenyala una sèrie d'estratègies per a la transició energètica en la Comunitat Valenciana que es tradueixen en recomanacions per a orientar la seua política energètica. Assenyala amb contundència a les energies fotovoltaica i eòlica com les més adequades per a la seua expansió en el territori valencià. S'identifica un conjunt de mesures que podrien implementar-se o reforçar-se a nivell autonòmic en diferents àmbits. Entre altres qüestions, recomana la necessitat de comptar amb un mix d'energies ampli; apostar per la I+D+i; el suport a l'autoconsum i a algunes tecnologies incipients, com la bioenergia o l'eòlica marina; les campanyes d'informació i conscienciació; i subratlla el paper exemplaritzant de l'Administració. L'informe assenyala l'aposta pel gas natural com a mesura transitòria al costat d'altres tecnologies ja consolidades, com la fotovoltaica, o embrionàries, com la de l'hidrogen i subratlla la important i necessària implicació de la societat.
L'objectiu principal d'aquest treball és el de servir als òrgans competents de la Generalitat com a base per al disseny d'iniciatives i programes d'actuació dirigits a construir uns entorns vitals més inclusius, justos i equitatius per a totes les generacions i a la implementació de polítiques de cures innovadores i sostenibles en els quals la longevitat no es considere una càrrega.
La COVID-19 ha situat el tema de les cures en l'epicentre del debat públic. Estem davant un gran repte com a societat: segons dades d'EUROSTAT s'espera que el nombre de persones que puguen necessitar cures de llarga duració augmente des dels 19,5 milions de 2016 fins a 23,6 milions en 2030 i 30,5 milions en 2050 en l'EU-27. D
El document selecciona unes línies prioritàries d'acció per a la Comunitat Valenciana que tenen en comú un enfocament basat en drets. El bon tracte fomenta i respecta que les persones majors puguen disposar de la informació necessària per a prendre les seues pròpies decisions i gaudir d'un envelliment saludable i actiu amb respecte a la seua voluntat i preferències. Els entorns on les persones viuen han d'ajudar per a la vida independent. En aquest sentit, l'informe analitza hàbilment les diferents opcions, des dels centres de dia i residències, fins a les experiències de *co-*housing i els centres *inter-generacionals.
A més l'informe posa l'accent sobre la gran diversitat de les as poblacions majors.Les polítiques han de permetre que tantes persones com siga possible aconseguisquen trajectòries positives d'envelliment i eliminen la gran quantitat de barreres que limiten la participació social i les contribucions dels adults majors.
Respecte a les persones majors de hui i a les quals vindran en els pròxims anys és necessari una actuació decidida per la falta recursos i el creixent envelliment de la població. L'informe recull algunes experiències en la resta d'Espanya que poden servir com a model., incloent l'edifici intergeneracional Plaza d'Amèrica a Alacant.
x
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar el contingut oferit.