En el primer Seminari sobre l'Espanya Polifònica, celebrat a l'octubre de 2021 i organitzat per la Càtedra Prospect 2030 i la presidència de la Generalitat Valenciana, el MH President Ximo Puig va llançar una proposta de relocalització d'institucions de l'Estat i d'organismes de l'Administració General de l'Estat sobre una base d'evidències i mesures concretes. Aquest informe estableix unes bases per a escometre aqueixa labor.
Amb aquest treball s'aporta informació sobre la millora de l'organització territorial com un punt d'equilibri més harmònic entre els centres de la governació i les perifèries que la sostenen. L'informe analitza, en primer lloc, les problemàtiques que es desitgen abordar amb l'estructura de l'Estat multinivell i seguidament tracta els objectius establits que seria desitjable aconseguir.
L'informe, finalment, acaba exposant una primera sèrie de propostes de relocalització institucional aplicables a l'estructura institucional del sector públic que poden servir de base per a un debat sobre la qüestió.
Les propostes de l'informe es conceben com un primer pas o punt de partida per al debat sobre una reforma estructural de les administracions públiques que incloga també processos de relocalització o desconcentració. Per a això, aquest primer informe conceptualitza la problemàtica i els objectius a aconseguir i proposa, al seu torn, una sèrie de mesures que serveixen com a exemple de la reestructuració de les institucions per a afavorir un govern multinivell.
Aquest treball realitza l'avaluació ex-ante de l'Estratègia Valenciana del Projecte de Digitalització dels Serveis Públics i pot ser de gran utilitat per a determinar la idoneïtat de les polítiques que engloba l'Estratègia Valenciana de digitalització dels serveis públics i la seua adequació a les finalitats d'aquesta, adaptant les mateixes segons els resultats de l'avaluació i orientant l'adopció de mesures complementàries que maximitzen l'eficàcia del pla i de les inversions pressupostàries lligades a aquest.
Quant a la pertinència i rellevància del Projecte, conclou que busca provocar un canvi en el problema identificat. Des d'una perspectiva interna, assenyala el seu adequat nivell de coherència, amb objectius estratègics i influents amb la capacitat suficient com per a influir en la resta dels objectius, i que les propostes són coherents amb la resta dels objectius. Quant a la coherència externa valora positivament aquest àmbit, destacant les dimensions de sinergies i complementarietat.
Del sistema de seguiment, destaca que estableix una sèrie d'indicadors que mostren un adequat compromís del projecte per l'eficiència, el correcte seguiment, evolució, impacte i efectiu compliment. De l'impacte esperat, preveu que es done en tots els eixos de l'estratègia algun dels impactes esperats.
Aquest treball realitza l'avaluació ex-ante de l'Estratègia Valenciana d'intel·ligència Artificial i pot ser de gran utilitat per a determinar la idoneïtat de les polítiques que engloba l'Estratègia Valenciana d'intel·ligència Artificial i la adequació a les seues finalitats, adaptant les mateixes segons els resultats de l'avaluació i orientant l'adopció de mesures complementàries que maximitzen l'eficàcia del pla i de les inversions pressupostàries lligades a aquest.
L'estudi assenyala que en el disseny de l'Estratègia s'han pres en consideració les necessitats detectades, així com les causes i els efectes que s'han pogut inferir, destacant que existeix una adequada pertinència i correspondència entre les necessitats i els objectius posteriorment establits i s'assenyala que l'estratègia és pertinent amb les necessitats detectades i els problemes que s'han identificat i que existeix congruència entre els problemes plantejats i els objectius proposats.
L'avaluació de l'impacte assenyala que la intel·ligència artificial, tant en el seu desenvolupament com en la seua implementació en els diferents contextos que componen l'ecosistema social, econòmic i laboral es troba sotmés a potencials oportunitats i, alhora a potencials riscos i tindrà implicacions legals, ètiques, polítiques, econòmiques i socials per a les quals la societat ha d'estar preparada amb noves regulacions que permetan que les interaccions siguen segures i alhora resulten efectives per als usuaris.
