L'estudi examina la situació actual de la contractació pública a Espanya i el seu impacte en la economia de les empreses dels diversos sectors, amb una atenció especial a la importància del biaix de proximitat en les decisions dels òrgans de contractació i a la possible amenaça que puga tindre aquesta realitat en la unitat de mercat. L'informe calibra la rellevància que en els processos de contractació pública té la grandària de les empreses adjudicatàries.
S'estudia amb una especial atenció la situació de les empreses valencianes en el marc general de la contractació pública, així com l'impacte que té la contractació pública en el teixit productiu de la Comunitat Valenciana.
Com a annex a l'informe es detalla la mostra analitzada per a la realització de l'estudi.
En el primer Seminari sobre l'Espanya Polifònica, celebrat a l'octubre de 2021 i organitzat per la Càtedra Prospect 2030 i la presidència de la Generalitat Valenciana, el MH President Ximo Puig va llançar una proposta de relocalització d'institucions de l'Estat i d'organismes de l'Administració General de l'Estat sobre una base d'evidències i mesures concretes. Aquest informe estableix unes bases per a escometre aqueixa labor.
Amb aquest treball s'aporta informació sobre la millora de l'organització territorial com un punt d'equilibri més harmònic entre els centres de la governació i les perifèries que la sostenen. L'informe analitza, en primer lloc, les problemàtiques que es desitgen abordar amb l'estructura de l'Estat multinivell i seguidament tracta els objectius establits que seria desitjable aconseguir.
L'informe, finalment, acaba exposant una primera sèrie de propostes de relocalització institucional aplicables a l'estructura institucional del sector públic que poden servir de base per a un debat sobre la qüestió.
Les propostes de l'informe es conceben com un primer pas o punt de partida per al debat sobre una reforma estructural de les administracions públiques que incloga també processos de relocalització o desconcentració. Per a això, aquest primer informe conceptualitza la problemàtica i els objectius a aconseguir i proposa, al seu torn, una sèrie de mesures que serveixen com a exemple de la reestructuració de les institucions per a afavorir un govern multinivell.
El qüestionament de l'Estat de les Autonomies obliga a valorar els efectes d'una eventual regressió en la descentralització escomesa des de la transició. L'estudi exposa l'elevat cost d'una alternativa recentralitzadora per al país amb raonaments teòrics, referències històriques i evidència empírica. Focalitza en tres punts: la integració europea com a exemple dels problemes en les estructures de governança multinivell, el federalisme fiscal com a marc per a la distribució de competències i recursos entre diversos nivells de govern i l'evidència empírica acumulada sobre descentralització i actuació territorial del sector públic a Espanya.
Els ciutadans opten per mantindre les autonomies en la seua situació actual. El centralisme genera desigualtats i exemples injustificables de concentració. La descentralització és major pel costat de les despeses que pel de els ingressos i l'Administració Central es resisteix a cedir competències en fiscalitat o facilitar la participació de les CCAA en l'administració tributària. La recentralització llastraria la flexibilitat que exigeixen les polítiques de la UE. La descentralització és millorable, ajustant millor els recursos, la solidaritat interterritorial i la lleialtat institucional per a millorar la governança. No ha corregit les diferències existents en la presència del sector públic en els territoris, però la recentralització tampoc ho faria. La solidaritat interterritorial aconsella que l'Administració Central anivelle les diferències de capacitat fiscal de les CCAA, no busca recentralitzar més els recursos, sinó la seua distribució més equitativa.
La integració europea exigeix una governança multinivell eficaç i eficient, alinear l'Estat de les autonomies i compatibilitzar la descentralització amb la solidaritat, amb nous instruments: un nou sistema de finançament autonòmic i espais d'interacció que fomenten l'acord i la lleialtat institucional.
Aquest treball descriu les disfuncions provocades en el conjunt de l'estat i en la Comunitat Valenciana per l'impacte econòmic de la capitalitat de Madrid com la política de dúmping fiscal implementada des de la Comunitat de Madrid o els efectes de la residència en la capital de bona part de les estructures burocràtiques i de decisió del Sector Públic Estatal. L'informe avala la reivindicació d'una normativa harmonitzadora de les polítiques fiscals autonòmiques que evite la competència deslleial entre elles i la demanda de polítiques de correcció de l'efecte negatiu de la capitalitat madrilenya en qüestions com la despoblació de bona part del territori, la desigualtat o l'absència d'una política equilibradora dels desequilibris territorials.
L'estudi reafirma l'estudi de 2020 que assenyala que la capitalitat i les polítiques fiscals de la Comunitat de Madrid reforcen la concentració en la capital de la població, la renda, la riquesa i els mecanismes d'aglomeració que genera l'activitat privada. Les infraestructures van reforçar abans els avantatges de Madrid però hui és més rellevant el capital humà, la inversió en I+D+i, el capital organitzacional, i el capital social i relacional de la capital de les unitats centrals de les empreses i les administracions, una tendència que creix en competir fiscalment la Comunitat de Madrid amb les altres CCAA per la localització de les bases tributàries i la domiciliació dels seus titulars.
L'informe analitza la influència de la capitalitat en l'economia de la Comunitat de Madrid. En el segle XXI el pes del sector públic en l'economia madrilenya s'ha reduït, però és rellevant per concentrar gran part del Sector Públic Estatal i per la política fiscal de la Comunitat de Madrid. Mostra que tots dos fan créixer la concentració en la capital de la població, la renda, la riquesa i els mecanismes d'aglomeració que genera l'activitat privada
S'estudia la situació actual i l'acció recent de la Comunitat de Madrid en els grans factors de desenvolupament. Les infraestructures van reforçar abans els avantatges de Madrid però hui és més rellevant el capital humà, la inversió en I+D+i, el capital organitzacional, i el capital social i relacional de la capital de les unitats centrals de les empreses i les administracions, una tendència que creix en competir fiscalment la Comunitat de Madrid amb les altres CCAA per la localització de les bases tributàries i la domiciliació dels seus titulars. S'analitza l'economia madrilenya actual, la seua condició de centre d'activitats terciàries i d’ocupacions qualificades, i la seua atracció d'activitat, ocupació i població. També tracta l'impacte de la concentració a Madrid de nombrosos efectius i decisions del Sector Públic Estatal i la política de reducció fiscal de la Comunitat Autònoma de Madrid
