Resultats de la cerca

Los costes de la no autonomía

Conveni IVIE

El qüestionament de l'Estat de les Autonomies obliga a valorar els efectes d'una eventual regressió en la descentralització escomesa des de la transició. L'estudi exposa l'elevat cost d'una alternativa recentralitzadora per al país amb raonaments teòrics, referències històriques i evidència empírica. Focalitza en tres punts: la integració europea com a exemple dels problemes en les estructures de governança multinivell, el federalisme fiscal com a marc per a la distribució de competències i recursos entre diversos nivells de govern i l'evidència empírica acumulada sobre descentralització i actuació territorial del sector públic a Espanya. Els ciutadans opten per mantindre les autonomies en la seua situació actual. El centralisme genera desigualtats i exemples injustificables de concentració. La descentralització és major pel costat de les despeses que pel de els ingressos i l'Administració Central es resisteix a cedir competències en fiscalitat o facilitar la participació de les CCAA en l'administració tributària. La recentralització llastraria la flexibilitat que exigeixen les polítiques de la UE. La descentralització és millorable, ajustant millor els recursos, la solidaritat interterritorial i la lleialtat institucional per a millorar la governança. No ha corregit les diferències existents en la presència del sector públic en els territoris, però la recentralització tampoc ho faria. La solidaritat interterritorial aconsella que l'Administració Central anivelle les diferències de capacitat fiscal de les CCAA, no busca recentralitzar més els recursos, sinó la seua distribució més equitativa. La integració europea exigeix una governança multinivell eficaç i eficient, alinear l'Estat de les autonomies i compatibilitzar la descentralització amb la solidaritat, amb nous instruments: un nou sistema de finançament autonòmic i espais d'interacció que fomenten l'acord i la lleialtat institucional.

Sobre l'informe

L'objectiu principal d'aquest treball és avalar les reivindicacions d'un sistema de distribució competencial més descentralitzat i d'un sistema de finançament més just, en un context en el qual tant el manteniment del sistema actual com una eventual recentralització pogueren suposar una greu regressió i un deteriorament dels serveis públics.